Quan un doctor comunica al seu pacient la detecció d’una greu malaltia és un moment de gran impacte per a la persona malalta. El pacient passa per diverses etapes que van des de la la negació de que estan malalties a finalment l’acceptació de la malaltia. Tot plegat és un procés dolorós pel pacient i per la seva famÃlia. Qui està preparat per rebre tal impacte?. Però, si ens donessin la oportunitat de saber amb molts anys d’antelació que patirem durant la nostra vida certa malaltia, qui acceptaria saber-ho? I de saber tal notÃcia, viurÃem la resta de la nostra vida amb l’angoixa de saber que un dia o un altre podem caure malalts?
Sergey Brin, co-fundador de Google, inaugurà ahir el seu blog personal anunciant que a partir d’una prova d’ADN se li ha detectat que és portador d’una mutació genètica que el predisposa a patir Parkinson. Brin explica al seu blog que va saber que era portador del gen G2019S, mutació d’un altre gen, el LRRK2, grà cies als test genètics que realitza el web 23andMe, una companyia fundada per la seva dona, que realitzen el test d’ADN per 399 dòlars, mitjançant una mostra de saliva. Sergey afronta la notÃcia amb optimisme i forma valenta. Diu que ara té la oportunitat de canviar la seva vida per reduir les seves possibilitats de partir aquesta malaltia, per exemple, practicant esport. A més a partir d’ara grà cies a la seva posició econòmica privilegiada dedicarà fons per a la investigació de la malaltia del Parkinson. Ho explica de la següent forma:
Això em deixa en una posició bastant excepcional. Conec en un moment primerenc de la meva vida quelcom pel que estic substancialment predisposat. Ara tinc l’oportunitat de canviar la meva vida per a reduir aquestes possibilitats (per exemple, existeixen evidències que l’exercici pot protegir contra el Parkinson). A més tinc l’oportunitat de realitzar i donar suport la investigació sobre aquesta malaltia molt abans que em pugui afectar. I a pesar de la meva pròpia salut pot ajudar a la meva famÃlia i a altres persones.
Em sento afortunat de trobar-me en aquesta posició. Tret que la font de l’eterna joventut sigui descoberta, tots nosaltres patirem algunes malalties quan siguem majors, només que no sabem quina serà . Jo puc fer-me una idea millor que gairebé qualsevol altre de quina malaltia serà la meva. I tinc dècades per a preparar-me per a això.
El cas de Sergey Brin em recorda al del president Maragall, que l’any passat anuncià que patia Alzheimer, amb la diferència que pel president la malaltia ja està en procés de desenvolupament. Maragall, a l’igual que Brin, s’ha enfrontat a l’Alzheimer i li està plantant cara. Fa pocs dies veia un reportatge al Canal 33 on apareixia un Maragall lluitador que està fent tot el possible per ajudar a que la investigació de la seva malaltia tiri endavant. Actituds com les d’en Brin i en Maragall ajuden a la resta de persones malaltes a enfrontar amb dignitat el seu dolor i són una mostra de coratge per a tota la societat.
No tinc clar si em podria afrontar a una notÃcia com aquesta als 21 anys. Però he de reconeixer que la idea m’ha atret força i més sabent que tinc antecendents familiars que han patit Alzheimer. No tinc tan clara quina seria la meva reacció al conèixer una resultat negatiu de la prova.
En 
