Aquesta nit TV3 estrena la docu-sèrie “Els diaris de Pascal” ambientada en la Barcelona dels anys 30. I dimecres el 33 estrena el programa “Savis”. Anem a pams. No sóc un gran aficionat a la televisió ni tampoc fidel seguidor de cap sèrie. Fins fa poc seguia atentament “El Cor de la Ciutat” però m’he acabat cansant. Malgrat tot avui s’estrena una sèrie-documental que d’entrada té bona pinta. Segons la nota que ha difós TV3 “És la primera sèrie d’un nou gènere que anomenem “docuficció“. Es tracta d’un documental històric absolutament rigorós i veraç, però construït com un dramàtic i interpretat per actors. Aquesta vegada, el narrador no és un periodista de TV3, sinó un personatge de ficció: Pascal Danglada “. Si en efecte és tracta d’un documental històric i estàven ambientat en la Barcelona de l’època em semblarà una bona sèrie. Aquesta nit ho veurem i demà comentaré que m’ha semblat.

Per altra banda dimecres el 33 estrena una sèrie d’entrevistes a personalitats destacades del país amb el títol de “Savis“. Crec que era un format del tot necessari treballar a la televisió pública. Es tracta d’entrevistar a avis i savis que han tingut un paper clau en la nostra història recent. Canal + té un format de programa similar, però amb una diferència. Realitzen una entrevista amb profunditat a una persona que per les seves caracterí­stiques ha destacat al paí­s i en el moment de la seva mort, el canal de televisió emet l’entrevista que un temps enrera van enregistrar. Es tracta doncs d’una entrevista pòstuma, molt especial, perquè el personatge sap que tot el que digui durant la filmació no se sabrà fins el dia que mori. Passi el que passi les seves paraules mai es faran públiques fins el dia del seu traspàs. Això proporciona un format d’entrevista extraordinari. I com a document històric, d’un alt valor incalculable.

TV3 en aquest cas no s’espera a que el personatge traspassi. Com diuen en una nota “no es va pensar com un programa d’entrevistes pòstumes, sinó com una manera de retre homenatge a tota una generació que s’està perdent, fent servir el format de l’entrevista”.

Em sembla fantàstic poder gaudir dels testimonis d’aquestes personalitats i les entrevistes si estan ben tractades són una oportunitat per conéixer a fons els personatges.

LaMalla.net ha convocat el concurs NetReporter aquest any una important novetat: ara es premiarà al millor bloc realitzat per joves universitaris o estudiants de Batxillerat. L’objectiu del certamen, com diuen al web, es fomentar i posar de relleu la creativitat i la iniciativa d’aquest col·lectiu a la Xarxa, avaluant una de les eines de comunicació que més utilitza i que més interacció li permet: el bloc.

Serà la primera vegada que em presento a concurs d’aquests característiques. Des del primer dia que vaig obrir aquest bloc he escrit amb humilitat, sabent les meves limitacions i tenint molt clar que no m’havia d’obsessionar ni per aconseguir major nombre de visites ni popularitat. He utilitzat aquest bloc per expressar les meves idees i com a instrument amb el qual conèixer a gent a través de les xarxes que la comunitat bloc crea.

Per això us demano que m’envieu en forma de comentaris suggeriments, crí­tiques… per tal de millorar aquest bloc. Qualsevol aportació serà ben rebuda.

El dia que s’estrenava el web Soitu.es em vaig registrar com a usuari, però fins el moment no havia enviat cap article/notí­cia al web. Aquest matí­ veient que l’article que vaig penjar ahir en aquest bloc sobre la cultura del lloguer ha tingut un cert ressò a la xarxa (LaTafanera i Menéame), he penjat la traducció al castellà de l’article a Soitu. I aquesta tarda ha aparegut a la portada del diari digital.

La qüestió és que aquest mitjà de comunicació, Soitu.es, premia la participació dels seus usuaris. Si un article enviat per un usuari arriba a la portada (després d’una selecció a càrrec de la redacció) et recompensen amb 20 euros. Ho expliquen aquí.

Hi ha un estigma molt arrelat en la nostra societat que ha lligat la idea que llogar un habitatge és un fracàs personal pel fet de no haver aconseguit el somni de tota persona d’adquirir un habitatge propi. Durant molt de temps i encara avui dia malgrat tot el que se’ns aproxima, qui no comprava un pis i optava per la opció del lloguer era un ciutadà de segona, una persona que “el dia de demà” se li presentava ben negre perquè no tenia propietats per vendre en cas de necessitat. Jo sempre m’he preguntat perquè fora d’Espanya la majoria d’europeus opten pel lloguer i no per la compra d’habitatge. Si els apliquem la màxima tan espanyola abans esmentada, què serà dels europeus en el dia de demà? No m’estic d’imaginar-me una cua de gent vivint a sota un pont, com a mí­nim.

La situació econòmica al nostre paí­s està fent un important gir aquests darrers mesos. Alguna cosa té a veure amb la crisis bancària i immobiliària dels Estats Unitats però de ben segur els motius de la crisi que se’ns aproxima els hem de buscar a casa nostra. No sóc pas cap expert però no cal ser massa llest per veure que la situació que hem viscut en els darrers anys (o dècada) a Espanya i Catalunya no era normal. No era normal que creixessin com a bolets agències immobiliàries per totes les vil·les i ciutats. No era normal que es posessin en construcció milers i milers d’habitatges a preus desorbitats (que malgrat tot s’acabaven venent). Tot això no era normal i un moment i un altre havia de frenar. Tots els analistes afirmen que aquesta frenada ha arribat ja i els efectes s’aniran notant al llarg d’aquest any.

Divendres escoltava en un programa de televisió de TVE un catedràtic d’economia i expert en el sector immobiliària que alertava en dos sentits. Per una banda a promotors els avisava que han de començar a baixar preus perquè en un context de crisi econòmica els bancs no s’arrisquen a prestar diners com abans i per tant les famí­lies tenen menys marge per comprar i per l’altra alertava als venedors (particulars) que han de ser realistes i marcar un preus de compra pels seus habitatges d’acord amb la demanda real existent. O sigui que toca baixar preus. I preguntat pel periodista aquest catedràtic (no recordo el nom, disculpeu) assegurava que els preus podrien baixar fins un 50%, emulant situacions d’altres països com EUA i el Japó.

Aquest mateix catedràtic parlava sobre el que he volgut fet referència en el titular d’aquesta anotació. Deia que a Espanya no tenim cultura del lloguer i assegurava que la única sortida viable a la crisi que se’ns va a sobre és un canvi de mentalitat pel que fa al lloguer. Cal desestigmatitzar el lloguer com una opció vàlida de vida i on necessàriament molta gent haurà de començar a pensar en ella a partir d’ara. A més va dir que les solucions que alguns proposen per sortir de la crisi, com el foment de la construcció d’habitatge protegit, no és una sortida a la situació perquè l’habitatge protegit només representa el 10% del total del parc d’habitatge. A més digué que tots els habitatges que les administracions públiques asseguren que construiran ja existeixen en el mercat lliure (habitatges buits sense ocupar que no es vendran).

Sempre he pensat que hem d’anar cap a una cultura del lloguer amb preus similars als nostres veïns europeus, garantint i protegint de tots els seu drets als propietaris en cas de tenir problemes amb els inquilins i conscienciant a la població que el lloguer no suposa en qualsevol cas haver fracassat en la vida. Carregar-se amb una hipoteca ara mateix com estan les coses és una via directe al martiri.

Continua

Després d’una llarga espera fa pocs minuts s’ha alliberat la nova versió del popular gestor de blocs Wordpress. Les novetats, totes les que vulgueu. L’administració del bloc és completament nova, amb un aspecte visual molt més atractiu. La nova versió, 2.5, ja és disponible en català

L’Enric Canela ens aporta un ampli relat de les conclusions de la trobada de rectors europeus que ha tingut lloc aquests dies a Barcelona. Més enllà de les perfomance estudiantils, s’ha fet bona feina, com ens demostra l’Enric. Destacada l’article de Josep Maria Bricall a La Vanguardia, ”Temps de decisions”: El creixement del nombre d’universitats i la necessària diversitat de les institucions d’educació superior fan inevitable pronunciar-se sobre la configuració de cadascuna d’elles i imposa l’establiment tant de relacions de competència com també de cooperació per a dividir entre si el treball, més enllà de les fronteres polítiques. També que: És probable que optar signifiqui sovint dosar coherentment les proporcions. La transformació s’estén també als mateixos objectius i als procediments de la política universitària de l’Administració, tot esperant profundes renovacions. I per últim: La reunió de Barcelona va a insistir en la governació de les universitats i, en particular, va a analitzar la política i estratègia a seguir amb els diferents nivells de l’Administració per a contribuir al desenvolupament regional. Es tracta d’un tema d’actualitat. 

LaVanguardia.es interactuarà a partir d’ara molt més amb la blogosfera gràcies a un nou servei que incorpora: Twingly. Amb aquesta eina es podran fer retroenllaços a les notí­cies que publiqui La Vanguardia al seu web. Si en algun dels teus escrits del bloc parles sobre una notí­cia de La Vanguardia, el teu escrit apareixerà al web del diari. Aquesta utilitat és molt utilitzada pels blocs des dels seus inicis però fins al moment els grans mitjans de comunicació no s’havien atrevit a utilitzar aquesta opció. Esperem que mica en mica es vagin incorporant nous mitjans. La blogosfera va guanyant terreny als mitjans de comunicació i aquests van movent fitxa per no quedar-se enrera.

El debat sobre el Procés de Bolonya està avui més viu que mai a les facultats de les universitats catalanes. Està molt bé que un tema com aquest, fonamental pel futur de les nostres universitats, estigui a l’ordre del dia dels debats entre estudiants i les direccions dels centres. Està molt bé que se’n parli i que s’expliqui cap a un camina la universitat. Cal afrontar els reptes de futur que planteja el Procés de Bolonya amb el màxim de consens entre la comunitat educativa. Seria bo aconseguir aquest consens entre ambdues parts, estudiants i professors i direcció, però ara per ara això sembla impossible. Un sector molt petit dels estudiants però amb molta força (sobredimensionada) a les assemblees no vol ni sentir parlar de cap canvi. A les universitats, com en altres esferes de la societat, la cultura del NO és la imperant. Per què ha de ser necessàriament negatiu Bolonya? No té res de bo? És evident que com qualsevol reforma d’aquestes magnituds hi ha aspectes a millorar, com la qüestió de les beques que ara mateix estan sense definir, però precisament per aquest motiu cal treballar units per llimar aquestes deficències.

El discurs d’aquests sindicats que controlen les assemblees (cada vegada menys representatives entre els estudiants) sobre el Procés de Bolonya és mostrar-se contraris, sense més. Estan en el seu dret. La seva posició contrària es sustenta en uns arguments que trontollen per totes bandes. És una llàstima que els estudiants universitaris comptem amb uns sindicats que manipulen als propis estudiants i que no s’enfronten a la realitat amb una actitud positiva sinó sempre negativa. No sé quina és la seva estratègia de fons i on volen arribar però crec que s’equivoquen. Bolonya és ja una realitat. Treballem tots plegats per afrontar aquesta realitat de la millor forma possible.

Bob Sinclar “Together” Feat. Steve Edwards.

Cada vegada són més les persones que opten per adquirir productes agrí­coles ecològics directament als pagesos, sense intermediaris. Per una banda es consumeixen productes naturals sense tractar i per l’altra s’intenta trencar amb la idea de que consumir productes ecològics és car. Com que l’accés a aquests productes no és fàcil des de fa uns anys estan sorgint solucions creatives per tal de poder accedir-hi sense que suposi una gran despesa econòmica.

En aquest sentit estan proliferant les cooperatives de consum autogestionat on diverses persones es posen d’acord per anar un cop per setmana a un lloc de reunió on el pagès els porta la seva producció, segons el que prèviament han establert.

El web Soitu.es ha publicat un excel·lent reportatge on s’explica com funciona aquest sistema.