Imatge de l'estació (Foto pròpia)

Després d’anys de reclamacions aquest dilluns entrarà en funcionament una nova estació de tren a la zona est de Terrassa. Precisament portarà per nom Terrassa-Est. La nova estació Terrassa Est, situada a cavall entre els barris de La Grí­pia i Torre-sana. A partir d’ara la ciutat comptarà amb dues estacions de Renfe al seu nucli urbà . Ara restarà la construcció d’una tercera estació, en aquest cas a la banda oest de la ciutat, encara pendent de definició del projecte.

A la web de RENFE ja apareixen els horaris de la nova estació. Malgrat tot fins avui aquesta informació no era disponible. És curiós com tot el procés d’obertura de la nova estació s’ha portat amb un cert secretisme fins a l’últim moment. Inauguració oficial no es podrà fer però fa una setmana l’estació va ser visitada pel Secretari d’Infraestructures de Foment i pel president d’ADIF.

Interessant article de Mª Rosa Berganza Conde, professora del departament de Ciencias de la Comunicación de la Universidad Rey Juan Carlos, sobre la cobertura que fan els mitjans de comunicació de la informació política en especial durant les èpoques electorals. La seva tesi és que els mitjans de comunicació han esdevingut simples corretges de transmissió dels missatges dels partits polí­tics, partits que cada vegada són “més hàbils a l’hora de dissenyar elements de “màrqueting polí­tic” “uns partits que arrosseguen els mitjans cap a un únic objectiu final que no és precisament el de proporcionar coneixements i arguments racionals per poder decidir a qui votar sinó la de guanyar unes eleccions a través de les millors estratègies de promoció possibles d’un determinat candidat o candidata i el descrèdit d’uns altres.”.

Comunicació.com

La nit del 27 de gener de 1933, tot just fa 75 anys, cremava la seu del Parlament alemany o Reichstag. L’incendi serví­ d’excusa a Adolf Hitler per acusar als comunistes d’haver provocat l’incendi i d’aquesta forma, el partit nacionasocialista tregué el 54% dels vots a les eleccions a la cancelleria. Expliquem amb més detalls què va succeir abans i després©s d’aquella data.

Al 1931 hi havia a Alemanya 6.000.000 desocupats, que representava el 30% de la mà d’obra industrial. La República de Weimar, que havia estat proclamada al 1919 es trobava immers en una crisi institucional. Per una banda entre els ciutadans la República aixecava un escàs consens i es veia com un gran greuge per al país les condicions del Tractat de Versalles. En tot la crisi mundial de 1929 tingué una repercussió quasi immediata a Alemanya, on en gran part hi havia una situació de dependència envers els crèdits nord-americans.

El govern de la República, en mans del socialdemòcrata Müller va pensar que la crisi econòmica del 29 era conjuntural i que el mercat de per si la superaria. La crisi portà a un enfrontament entre el canceller Müller i els seus socis de govern que provocà la dissolució del parlament i la convocatòria d’eleccions.

La victòria en les eleccions de setembre de 1930 fou pel partit Socialdemòcrata, SPD, amb 143 escons. Però els resultats del Partit Nacionalsocialista causaren un autèntic terratrèmol polític. Es situà com a segona força política al parlament, amb 107 diputats. Es presentava amb un programa d’objectius:

El Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, partit nazi, va fer aquest gran salt electoral a costa del Partit Popular, DVP, que representava la dreta clàssica. A les eleccions de 1930 va avançar l’extrema dreta i el SPD va retrocedir. El nou canceller, de centre, era Brüning. S’aplicà una política econòmica en la línia del canceller Müller. L’error d’aquesta política tingué conseqüències immediates al carrer: 30% d’atur, crisi política i derivació cap a la dreta del partit del Centre, Zentrum. Brüning dimití­ i al juny de 1932 es convocaren noves eleccions.

Ara sí­, el partit Nacionalsocialista va doblar el nombre d’escons (230 diputats) i va esdevenir el primer partit del Reichstag. Von Papen, del partit Zentrum, assumí­ la Cancelleria, però el seu govern caigué en qüestió de mesos, per la pròpia debilitat parlamentària. Hitler s’havia negat a recolzar un govern on no estigués ell com a president. Es convocaren noves eleccions, que tingueren lloc al novembre de 1932.

Alemanya s’anava situant en posicions radicalitzades. Per l’esquerra el partit Comunista, KPD creixia fins arribar als 100 diputats i per la dreta la majoria de partits s’aproximaven a posicions extremes.

De les eleccions de novembre de 1932 sortí­ un parlament amb una correlació de forces que impossibilitava fer gaires moviments. El partit nazi va perdre suport. Es produí­ el trencament entre socialistes i centristes. El partit de Centre i els Nacional Populars ja no sumaven majoria. El nou President de la República, Himderburg acceptà com a nou Canceller a Von Schleicher davant el fracàs dels anteriors governs. La situació d’emergència social feia necessari un govern social-militar. Però Schleicher acabà presentant la seva dimissió. Com a solució, Von Papen proposà al President Hinderbumg que fou Hitler el nou Canceller. Així Hitler va assumir la cancelleria el 30 de gener de 1933. El nacionalisme arribava al poder.

El primer que va fer Hitler fou convocar noves eleccions per a març de 1933 en les quals el control del procés electoral i de la campanya va ha estar en mans d’una nova policia, la SA.

Just en aquest moment es produeix un incident fosc. El 27 de febrer el Reichtag és incendiat i es detingué un sospitós que havia militat en el partit comunista holandés. Hitler aprofita l’incendi per convertir la campanya electoral en plebiscit contra els comunistes que van incendiar el Reichtag. No va aconseguir la majoria però va ser un èxit per al partit nazi, amb 288 diputats. Serien les últimes eleccions a Alemanya.

Hitler ,amb el nou parlament al seu favor, demanà plens poders per a 4 anys a tots els partits, que acceptaren excepte els socialistes i comunistes. S’instaurà la dictadura amb un règim de partit únic, control policial, jerarquia i política racial. El nacionalsocialisme liquidà la pluralitat polític.

A partir d’aquest moment s’anà liquidant l’estructura institucional de Weimar. Al juliol de 1933 s’aprovà la llei del Partit únic. El parlament passava a ser una càmera consultiva. Es depurà tot el funcionariat, expulsant els jueus i marxistes per llei. Es dissolguen els sindicats i es nazificaren els organismes socials per decret llei, entre d’altres mesures.

A principis de 1934 no hi havia a Alemanya cap oposició efectiva a Hitler.

Recursos web: Resultats electorals de la República de Weimar

Més propostes dels partits. Ara en forma de diners. El PSOE promet pujar fins els 1.700 euros el sou dels joves investigadors postdoctorals.

Més informació al blog de l’Enric Canela

He rebut un email d’un amic on s’exposa un manifest a favor de l’abstenció en les properes eleccions del 9 de març. El manifest respon a la crida realitzada per la campanya “Abstenció activa”, que fins ara desconeixia. Entre d’altres es diu que “no es donen condicions democràtiques” per anar a votar “i per tant no podem parlar d’eleccions lliures”, continua dient que aquestes eleccions es celebren “dins d’un marc territorial imposat: el de l’Estat espanyol” i que els membres de la campanya aposten “per una democràcia que suposi posar la vida social, polí­tica i econòmica del paí­s en mans de la majoria de la població, més enllà de votacions cada 4 anys”.Us deixo el manifest en la seva totalitat, a fi que tingueu més arguments per decidir si aneu o no a votar.

Avui tocava parlar del Partit Popular en relació a les seves propostes en matèria d’universitats i recerca. Però després de molt buscar i d’haver enviat dos emails al PP, no he sabut trobar cap referència sobre aquests dos temes en el seu programa.

Em sap greu no poder oferir-vos res. No és la meva intenció deixar de banda en aquesta sèrie d’anotacions al Partit Popular i més quan he parlat de tots els partits, destancant-los per igual. Crec que queden molt clars quins són els objectius de partit de Mariano Rajoy en aquesta campanya: ETA, Catalunya i els immigrants. La resta de temes, bà sics pel país, queden fora. Em sembla força lamentable.

Quarta entrega del capítol sobre les eleccions generals del 9 de març, on us estic aportant els diferents programes electorals dels partits amb representació parlamentà ria, fent només esment del que diuen sobre Universitats i R+D+i. Avui toca el torn a Iniciativa per Catalunya Verds. El programa electoral de la formació ecosocialista es pot trobar al web del candidat i és accessible en format PDF. Està distribuït per diferents temà tiques. Pel que ens interessa a nosaltres, el programa d’Universitats i Recerca es troba dins l’à mbit “Societat del Coneixement i dret a la cultura”.

ICV-EUiA presenta un programa en Universitats molt ampli, de cinc pà gines, on es detallen les seves propostes. Fent una lectura d’aquest apartat es veu una preocupació real per fer avançar la universitat. En canvi, les propostes en R+D+i prà cticament no apareixen al programa, quedant incloses en un apartat on es parla d’accés universal a la societat del coneixement i les TIC. Em pregunto si l’accés a les TIC i la R+D+i són exactament el mateix.

Extractes:

Continua

Seguint la sèrie sobre les eleccions, avui toca parlar d’Esquerra i el seu programa sobre Universitats R+D+i. El seu programa dedica un apartat a aquest à mbit, d’unes tres pà gines. Recordem a més que és ERC qui dirigeix el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. D’entrada Esquerra proposa donar tres anys més perquè les universitats es puguin adaptar als nous plans d’estudis (graus i postgraus).

Extractes:

Aportar als governs autònoms els recursos que calen per finançar adequadament la implantació dels canvis estructurals i metodològics de l’Espai Europeu d’Educació Superior (pas de 3 a 4 anys, postgraus a preu públic, formació del professorat, adaptació dels espais, mobilitat, etc)

Definir, conjuntament amb les comunitats autònomes, les universitats i els estudiants, un nou sistema de beques per al curs 2009–2010. Aquest sistema haurà de garantir l’equitat en l’exercici del dret a l’educació, tenir en compte la realitat socioeconòmica del territori i haurà de defugir el model de subsidi per passar a constituir un veritable incentiu per al compromís de l’estudiant en la seva formació.

Reformar la Llei general de la Seguretat Social per tal que es reconegui retroactivament que els investigadors han estat cotitzant tot el període en què han gaudit de beques públiques.

Sol·licitar que en les estadístiques de l’INE sobre R+D es desglossi per administracions tant l’origen dels fons com la seva execució. Actualment, la inversió pública de l’Estat en R+D a Catalunya (mesurada com a % del PIB) és inferior a la inversió mitja a l’Estat espanyol.

Continua

El web 3cat24 ha reunit en un sol espai els blocs dels cinc caps de llista per Barcelona a les Generals. Que jo recordi es tracta d’una iniciativa pionera. Fins ara és cert que en d’altres cobertures informatives electorals s’havien obert espais on els candidats podien expressar les seves propostes, però mai fins ara s’havia fet en format “bloc”, obert a la participació dels lectors. Sens dubte aquestes eleccions passaran a la història com les primeres eleccions 2.0.

Val a dir que tots cinc candidats ja van obrir el seu bloc personal o de campanya abans que s’obrí­s la iniciativa del web 3cat24. Però l’eina del 3cat24 és molt útil, perquè ha reunit tots cinc blocs en un mateix espai. Això és­, en la majoria dels casos aquests blocs no aporten cap informació diferent a la que els candidats ja escriuent als seus propis blocs. Es tracta de la repetició dels textos que ja apareixen en els respectius blocs dels candidats. Malgrat tot, com deia, ésuna eina molt interessant. Per descomptat, és pot seguir tot a través de les RSS.